La força de les escoles cooperatives és la força del grup
La història de les escoles cooperatives no es pot escriure en singular; el resum de qui som no hi cabria en quatre maons de qualsevol de les nostres escoles.
La nostra motivació compartida ens fa caminar cap a objectius que es multipliquen dia a dia en el viatge d’acompanyar a créixer. No entenem la gestió educativa des de la solitud d’un sol arbre, del qual n’hem de tenir cura, sinó dels boscos en els quals sempre hi ha camins per descobrir, branques noves per mirar i sons per escoltar. Les escoles cooperatives som pensament, pràctica, paisatge i vida. Un ecosistema organitzat, inclusiu i plural que interacciona en un espai indefinit, sense límits transparents.
Les metàfores generen pensament i llibertat interpretativa, mitjançant les quals tothom s’hi pot sentir bé. Així, llegir la metàfora de les sequoies va ser un regal d’en Marc Vidal. La vaig descobrir en el seu llibre Contra la cultura del subsidio, un llibre en el qual l’autor ens convida a reconèixer l’actitud conformista i empeny a practicar l’atreviment que és dins de les iniciatives. El comportament de les sequoies ens acompanya a l’hora de definir els valors de les nostres escoles:
“L’arbre més alt del món fa prop de cent metres d’alçada, més de nou d’amplada i té més de 2.000 anys. Viu al nord de Califòrnia i forma part d’un bosc de sequoies. Totes elles són molt longeves i d’alçades espectaculars. Imagineu quina profunditat han de tenir les arrels d’un arbre per arribar a alçades tan tremendes? Cent metres, cinquanta, vint?…
El que fa extraordinària una sequoia no és ni la seva alçada, ni l’amplada, ni tan sols la seva edat, sinó el mecanisme que utilitza per aconseguir tot això.
Les seves arrels, en realitat, tenen pocs metres de profunditat.
Només poden créixer en grup.
Són els únics arbres que entrellacen les seves arrels fins al punt d’arribar a perdre el sentit de quina és una i quina és l’altra.
Fins i tot s’han fet proves d’injectar un líquid de color en l’arrel d’una d’elles i esperar uns anys. Passat el temps es pot detectar com el líquid es pot trobar arreu del bosc.
El llaç tan extrem que comparteixen aquests arbres, els permet enfrontar-se a totes les dificultats atmosfèriques i, fins i tot, si una de les sequoies comença a cedir i perd la verticalitat per algun motiu, el bosc sencer fa força contrària durant dècades fins que recupera el seu eix.
La força de les sequoies és la força del grup”.
La nostra força també és la força del grup: de les persones que configuren el cooperativisme a les nostres escoles i la força del grup d’EscolesCoop que funciona com el bosc de sequoies: amb una base compartida que es mou cap on cal en cada moment.
Sense oblidar mai quina és la nostra missió: els infants i joves i les famílies que creixen amb nosaltres. I quan els impliquem en projectes col·lectius, com són les cooperatives d’alumnes, i tants altres, ho podem fer des d’aquest valor il·lustratiu de les sequoies: el valor d’enredar-se i no deixar de créixer mai.
No els podrem oferir res millor a la comunitat educativa, que el model del batec col·lectiu de la cooperativa, sempre explicada des de la primera persona del plural.
Marta Rebollar, presidenta d’EscolesCoop